Editorial

L’any 1899 es va crear el Col·legi de Doctors i Llicenciats. Des del moment de la seva fundació, la institució ha crescut, s’ha consolidat i ha donat resposta als reptes que els temps han anat plantejant. Durant aquest més de 120 anys, el Col·legi ha viscut situacions de tot tipus, algunes certament...

Continueu llegint

Jornada Ser docent al segle XXI

L’Escola d’Estiu 2022 va incorporar una novetat, la primera edició de la jornada Ser docent al segle XXI, amb la qual el Col·legi ha volgut iniciar un espai de reflexió sobre la identitat professional del docent i la seva deontologia, i fer extensiva aquesta participació a tots els docents i futurs...

Continueu llegint

 

Gabriel Ferrater, entre la reflexió literària i la poesia

Sobre l’home

Gabriel Ferrater, poeta, lingüista i crític català. Va néixer a Reus el 1922, en el si d’una important família de vinaters, on seria el més gran dels tres fills. El poeta es va aprofitar d’una educació particular a la casa de la família a Almoster fins als deu anys, quan va anar per primera vegada a l’escola. La Guerra Civil espanyola...

Continueu llegint

 

Una conversa que va durar anys

Les dades, i les dates, de l’amistat entre Joan Fuster i Josep Pla són ben conegudes. Atret per les coses que n’havia llegit, l’escriptor de Palafrugell va voler conéixer Fuster i va visitar-lo, a Sueca, un dia de pluja del febrer de 1959. Aquest va ser l’inici, en paraules del segon, «d’una conversa que va durar...

Continueu llegint

Francesc Xavier Vila

Francesc Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) és catedràtic de sociolingüística catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, del qual ha estat director entre novembre de 2017 i juny de 2021. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat...

Continueu llegint

 

El Pla nacional del llibre i la lectura, un pla ambiciós

La preocupació per la lectura en un sentit ampli ha estat una constant dels governs de la Generalitat de Catalunya, i més concretament dels departaments de Cultura i d’Educació. L’any 2008 es va impulsar el primer Pla de foment de la lectura per al període 2008-2011, sota el lema «Llegir...

Continueu llegint

Glossa a Joan Domènech Moner, premi Ramon Fuster 2022

El 6 d’octubre del 2021, Joan Domènech escrivia: «Tinc assumit que les meves col·laboracions a El Punt Avui han de ser, bàsicament, sobre temes locals i comarcals. Ja hi ha especialistes de prestigi que s’ocupen de política general i que donen...

Continueu llegint

 

Ressenyes — Rovelló, de Josep Vallverdú i Aurea dicta, de les paraules clàssiques a l’art de Miquel Barceló

Un gos català i universal

Aquest any 2023 celebrem els cent anys del naixement d’un clàssic de la literatura infantil i juvenil catalana, en Josep Vallverdú (Lleida, 1923). Des de la revista del Col·legi l’hem volgut recordar ressenyant-ne una de les obres més popular, coneguda i reconeguda: Rovelló. L’he qualificada...

Continueu llegint

Llibres dels col·legiats

Continueu llegint

Editorial

El Col·legi ha estat des de sempre implicat en tot allò que es refereix a l’escola catalana i al sistema educatiu en el seu conjunt: la qualitat de la docència, els programes curriculars, l’organització escolar i, prioritàriament, la formació del professorat. I compromesos explícitament...

Continueu llegint

La salut del català: el factor demogràfic

Deixeu-me començar tot fent referència al concepte teòric de vitalitat etnolingüística. Ens arriba de la mà de Giles, Bourhis i Tailor (1977, 308), investigadors que el defineixen com «allò que fa que un grup siga susceptible de comportar-se com una entitat...

Continueu llegint

 

Joan Triadú: el centenari d’un referent

La commemoració del centenari de Joan Triadú i Font, nascut a Ribes de Freser (Ripollès) el 30 de juliol de 1921, un fet prou important per si mateix, va adquirir un relleu especial després que el Govern decidís incloure aquest aniversari en la llista de celebracions oficials de la Generalitat de Catalunya... 

 

Quaranta anys del Premi Arnau de Vilanova

Tarda de dimecres. El vestíbul del Col·legi comença a bullir de persones que esperen entrar a la sala Ramon Fuster. Són més joves que les habituals: són alumnes de secundària. Van mudats i segueixen el seu professor. Elles, pintades, ells, repentinats. Darrere seu, la mare, el pare, alguna...

Continueu llegint

Els primers deu anys de la Universitat Sènior

UNA La postmodernitat va emergir a partir de la superació del postestructuralisme i es va imposar com l’estil i l’estètica predominant de la cultura universal al llarg de les dècades dels anys setanta, vuitanta i noranta del segle XX. En principi, la postmodernitat volia portar a terme un vast projecte d’emancipació...

Continueu llegint

L’educació, motor de l’Agenda 2030

«Amb l’educació es posen a prova dues coses: si estimem el món i volem cuidar-lo a través de les generacions futures, i si estimem els nostres fills i volem donar-los recursos per desenvolupar-se en el món que els deixem.» Amb aquestes paraules de la reconeguda professora palestina, Hanan al Hroub, va començar la seva intervenció la doctora...

Continueu llegint

Entrevista a Pilar Benejam i Arguimbau, mestra, geògrafa i pedagoga

Nascuda a Ciutadella (Menorca, 1937), doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciada en Pedagogia i en Història a la Universitat de Barcelona, i graduada...

Continueu llegint

Educació emocional i benestar en la pràctica docent

Necessitats socials: salut mental
i superar l’analfabetisme emocional L’educació emocional és una resposta a necessitats socials que no estan suficientment ateses en les àrees acadèmiques ordinàries (llenguatge, matemàtiques, ciències socials, ciències naturals, educació física,...

Continueu llegint

L’activitat pedagògica de Pau Casals

Pau Casals (el Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973) és conegut internacionalment per una triple faceta, com a compositor, director i intèrpret. Va esdevenir un músic complet, com li agradava de definir-se. Va excel·lir en les tres facetes i va aconseguir ser l’intèrpret solista de violoncel més reputat del segle XX. També hi ha una altra faceta...

Continueu llegint

Els inicis del Liceu i la rivalitat amb el Teatre de la Santa Creu

Si sortim del Metropolitan de Nova York i ens dirigim a Europa, el primer gran teatre d’òpera que trobem és el Liceu de Barcelona. No és el més antic de l’Estat espanyol, ja que aquest honor el té el Teatre Principal de Maó, inaugurat el 1829, i tampoc no ho és a Barcelona —el primer va ser el Teatre de la Santa...

Continueu llegint

Una ciutat de professions, de Jordi Ludevid

Nota 1: sobre l’edició del llibre

El novembre de 2020 Jordi Ludevid va publicar
Una ciudad de profesiones a l’editorial MY16 EDIT; paral·lelament, el mateix mes, va sortir la versió anglesa, A City of Professions, amb la col·laboració per a la traducció d’Angela Kay Bunning i, gairebé un any...

Continueu llegint

«Les claus d’una revolució curricular necessària: tendències globals de reforma del currículum»

La 48a edició de l’Escola d’Estiu del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (CDL), és a dir, el col·legi de docents i professionals de la cultura, va finalitzar el passat 20 de juliol de 2021 amb més de nou-cents docents de primària, ESO i batxillerat inscrits en la seixantena...

Continueu llegint

Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, de M. Carme Junyent

Manllevo aquesta cita d’un article d’Ignasi Roca1 sobre el que s’ha anomenat «ús del llenguatge inclusiu i no discriminatori per raó de gènere». M. Carme Junyent, editora i coautora de Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, s’hi ha posicionat obertament en contra, perquè, com assenyala, «imposar...

Continueu llegint

Llibres dels col·legiats

En aquest apartat es recullen les publicacions dels nostres col·legiats editades l'últim trimestre del 2020 i l'any 2021, en format llibre o bé audiovisual (vídeos, documentals, peces musicals, etc.). 

Editorial

Al segle XX comença a Europa una autèntica allau de commemoracions fonamentalment literàries. L’escriptor esdevé un símbol col·lectiu de les comunitats a les quals pertany. El poble canta per boca dels seus poetes, que es converteixen en mites representatius de les seves...

Continueu llegint

Dues consideracions per llegir Carner

Josep Carner va néixer el 1884. Va venir al món, doncs, una vintena d’anys més tard que Konstandinos P. Kavafis o que William Butler Yeats. Paul Valéry tenia tretze anys més que ell; Robert Frost, deu; Antonio Machado i Rainer Maria Rilke, nou; Guillaume Apollinaire i Aleksandr Blok, quatre; Juan Ramón Jiménez, tres, i Umberto Saba, un. Gottfried Benn ja va néixer després: tenia un parell...

Continueu llegint

Perucho brinda amb els lectors de la Revista del Col·legi... amb Sang de vampir

L’any 2020 se celebren cent anys del naixement de l’escriptor Joan Perucho (Barcelona 1920-2003) amb una commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya i diverses exposicions i actes en diverses poblacions catalanes i a Madrid.

Continueu llegint

Homenatge a Eduard Fontserè

Aquest 2020 és el cent cinquantè aniversari del naixement d’Eduard Fontserè i el cinquantè de la seva mort (Barcelona, 1 de març de 1870 - 18 de setembre de 1970). 

Fontserè va ser un dels científics de la seva època sense els quals no s’entendria com és la ciència...

Continueu llegint

Alexandre de Riquer, il·lustrador

Nascut a Calaf, Anoia, el 3 de maig de 1856, i mort a Palma de Mallorca, el 13 de novembre de 1920, aquest any 2020 es commemoren els cent anys de la mort d’Alexandre de Riquer quan es disposava a anar a pintar al camp segons el record del seu fill...

Continueu llegint

Josep Pallach, pedagog

Tres visions complementàries (d’Irene Rigau, Marta Ros i Josep M Soler) ens el fan reviure en el centenari del seu naixement, commemoració reconeguda oficialment per la Generalitat de Catalunya.

Tot i la seva mort prematura, als 56...

Continueu llegint

Antoni M. Badia i Margarit en l’evolució de la normativa

Som un país de commemoracions, de celebrar centenaris o aniversaris d’ordre superior. L’objectiu no és altre que recuperar la memòria de personalitats i esdeveniments històrics, artístics, científics o culturals que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Ara bé, hem...

Continueu llegint

 

Josep Benet, símbol i referent

El nom de Josep Benet és guia de perseverança en actuar pel present i amb esperança de posar les bases vers el futur del país, i molt més encara en períodes de tanta manca de fermesa ideològica, d’un cert desencís polític per tot el que hom viu. 

Un temps més greu des de la pandèmia...

Continueu llegint

El mirall de Jeroni

L’any passat, pels volts de maig, encara vaig poder fer la visita anual a l’escola Camins de les Franqueses del Vallès, convidat per la llibretera Fe Fernàndez, de L’Espolsada, per explicar als alumnes de sisè de primària què fa un traductor, en què consisteix la seva feina. Recordo que quan la Fe em va fer...

Continueu llegint

 

El centenari de l’Orquestra Pau Casals

El dia 13 d’octubre de l’any 1920 l’Orquestra Pau Casals oferia el seu primer concert al Palau de la Música Catalana. Fins avui, cent anys després, aquesta orquestra ha mantingut intacte el pes de la importància que el seu llegat representa, convertint-se en el gran referent de totes les orquestres...

Continueu llegint

Qui voldria ser normal? La Irlanda de Sally Rooney

Amb només 29 anys i dues novel·les, Sally Rooney s’ha convertit en una de les últimes revelacions de la literatura en llengua anglesa. Edicions del Periscopi n’ha publicat Gent normal, que explica una història d’amistat i amor a la Irlanda de principis d’aquesta dècada «No escriuen. La literatura no...

Continueu llegint

 

El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia, de Selma Lagerlöf

Quan Anna Murià va guanyar el Premi Folch i Torres de l’any 1973, de ben segur que tenia al cap el llibre de Selma Lagerlöf, només cal llegir-ne el títol: El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013). I aquest podria ser un bon final per a aquesta...

Continueu llegint

Parlar al món des de l’escola. L’experiència de Thau TV

Cal fer televisió. Aquesta frase, gairebé una sentència, l’hem feta servir sovint per explicar el projecte de Thau TV. Òbviament no expressa el sentit d’aquelles demandes a la carta pronunciades sense massa coneixement, fins i tot per tertulians i opinadors que exigeixen a l’escola que faci educació viària, que parli...

Continueu llegint

 

L’esperit del temps, de Martí Domínguez

Martí Domínguez (Madrid, 1966), biòleg, periodista, escriptor i professor universitari, l’any 2015 ens va sorprendre gratament amb una novel·la històrica, La sega, sobre la postguerra civil espanyola. Hi retratava, i ens hi feia reflexionar, la dualitat entre la deshumanització i la filantropia humanes..

Continueu llegint

Núria Esponellà i la seva Ànima de tramuntana

L’any 2012 Núria Esponellà quedava finalista del Premi Prudenci Bertrana. El jurat i l’editorial van recomanar la publicació de la seva novel·la (Una dona d’aigua). Molts autors, quan es troben amb un fet semblant, es guarden el llibre, havent estat destacat, per provar sort en un altre certamen i mirar de treure’n profit...

Continueu llegint​

 

Llibres dels col·legiats

Continueu llegint